domingo, 22 de enero de 2017

ABORTO DE REPETICION CASOS

 CAS D'ABORTS DE REPETICIO ( traducción abajo)



A la Durga li devem la vida del nostre fill. A vegades encara no em crec que pugui dir aquesta frase, pero és aixi.


El nostre malson va començar quan jo tenia 33 anys, i vaig començar a buscar un embaràs i, en no arribar, en pocs mesos vaig iniciar tractaments d’inseminació artificial i de FIV; amb 34 anys em van avisar que encara hi era a temps però que no podia demorar-me molt perquè l’edat ja començava a ser crítica.
 I van començar els embarassos. I els avortaments.

Els embarassos van arribar en alguns casos per tractament, però també vaig començar a tenir embarassos espontanis, i sempre seguia un avortament. Per tant, jo no tenia problemes per quedar-me embarassada, no hauria estat necessari sotmetre’m a cap tractament. Sobre els avortaments, em van fer tot tipus de proves i ningú trobava explicació al que em passava.


Fins a 7 criatures han passat per la nostra vida, i fins a 7 criatures vam perdre, amb la debacle física, emocional i psicològica, cada vegada. La meva ginecòloga em deia que per les pacients de tractaments de fertilitat sempre és molt més dur un avortament que un resultat negatiu, i no puc estar-hi més d’acord.


A tot el dolor (i per descomptat un desgast físic que no es remuntava de cap manera), s’hi afegia que cap prova mèdica no donava llum a les causes i per tant no hi havia cap solució a la vista.

Jo vaig començar a tractar-me amb homeopatia per almenys millorar el meu estat físic, i també em van recomanar la Durga, a la qual vaig acudir amb el meu historial però sense cap intenció de tornar a buscar un embaràs, ja no podia més.

Ella em va tractar per recuperar-me ja que em va trobar amb uns nivells baixíssims de tot, i em va fer entendre que tan sols el meu estat físic ja podia ser causa d’avortaments per si sol. El que em va receptar em va tornar el to, em va recuperar anímicament i em va tornar les forces per fer una vida normal.

 Amb 38 anys ens vam plantejar fer un darrer intent. La Durga em va donar unes receptes de medicina xinesa, que vaig començar a prendre per equilibrar el meu organisme i posar-lo "en ordre", em va aconsellar una dieta específica, i també ens va donar la referència del centre CIMAB de la UAB, on analitzen el factor masculí, ja que a la meva parella mai se li havien fet més proves que simples analisis. Davant el meu historial, al CIMAB ens van desaconsellar les proves de factor masculí ja que tot semblava indicar que el problema era jo i la meva edat. Amb tot, ens van indicar un tractament simple que podia prendre la meva parella, per si el factor masculí fos el problema.


Fent tot això em vaig tornar a quedar embarassada, la vuitena vegada.

 No cal dir que esperàvem un 8è avortament. Però la beta va resultar correcta, i vam anar superant els primers dies i setmanes i no el perdia.

La Durga em va començar a tractar setmanalment, amb noves receptes de medicina xinesa i acupuntura antiabortiva. I la meva ginecòloga a visitar-me setmanalment, amb tot el carinyo. I superada la setmana 12, la Durga em va “donar l’alta”, tot i que em va seguir controlant a distància ben curta.
Vaig seguir esperant perdre’l, òvbiament (crec que vaig passar 9 mesos sencers esperant sang cada vegada que anava al bany), però això no va passar aquest cop. Tota la cursa d’obstacles, de proves, d’anàlisis, anaven resultant bé, i amb el temps ens vam veure amb cor de pensar que, potser, aquest cop si que aniria bé.

 Finalment el nostre fill va nèixer sa i tot va anar com la seda. Com em va dir la meva ginecòloga amb una abraçada just després de treure el meu fill de dintre meu i posar-me’l a sobre, ens ho mereixiem més que ningú, però tot va anar tan bé que tinc la sensació que dec molt a algú. I a qui li dec és a la Durga.
 Ens ha fet de coach, de metge de capçalera, de veu de la conciència, de psicòloga i ens ha orientat quan no hi havia ningú a qui acudir, i m'ha donat el que el meu organisme necessitava per poder fabricar una criatura sana. I a l’Alicia, la doctora més carinyosa, considerada i curosa q hauria pogut tenir al meu costat. I a la Núria, per portar-nos fins a la Durga. I al Dr. Gonzalez de Fivclinic, per fer-me adonar que havia de continuar lluitant.


No puc dir que de tot el que vam passar n’hagi sortit res bo, perquè de les desgràcies no en surt mai res positiu.
 Però sí que cal perserverar, preguntar, lluitar i no deixar de buscar alternatives a una medicina que no dóna atenció ni resposta suficient i efectiva perquè no té prou eines ni té en compte els casos concrets per sobre de les xifres.

 Cal atendre a la persona i el seu cas, ja que no hi ha dues persones iguals ni dues circumstàncies equiparables.
La Durga i la medicina xinesa fan això, i gràcies a ella i a doctors que ho entenen, ho respecten i ho incorporen a la seva pràctica es solucionen casos com el nostre.
 I quan miro el meu nadó que riu al meu costat mentre escric això, penso que soc la persona més feliç del món.

Gràcies Durga, el nostre fill no necessita padrins perquè ja et té a tu!


_________________________________________________________________________________
TRADUCCIÓN :


 A Durga le debemos la vida de nuestro hijo. A veces todavía no me creo que pueda decir esta frase, pero es así.
Nuestra pesadilla comenzó cuando yo tenía 33 años, y empecé a buscar un embarazo, al no llegar, en pocos meses inicié tratamientos de inseminación artificial y de FIV; con 34 años me avisaron que aún estaba a tiempo pero que no podía esperar mucho porque la edad ya empezaba a ser crítica.  


Empezaron los embarazos y los abortos.
 Los embarazos llegaron en algunos casos con tratamiento de reproducción asistida, pero también empecé a tener embarazos espontáneos, y siempre seguía un aborto. Por lo tanto, yo no tenía problemas para quedar embarazada, no habría sido necesario someterme a ningún tratamiento.
 Sobre los abortos, me hicieron todo tipo de pruebas y nadie encontraba explicación a lo que me pasaba.
Hasta 7 criaturas han pasado por nuestra vida, y hasta 7 criaturas perdimos, con el adebacle físico, emocional y psicológico, cada vez. Mi ginecóloga me decía que para las pacientes de tratamientos de fertilidad siempre es mucho más duro un aborto que un resultado negativo, y no puedo estar más de acuerdo.
A todo el dolor (y por supuesto el desgaste físico que no se recuperaba de ningún modo), se añadía que ninguna prueba médica encontraba las causas y por tanto no había ninguna solución a la vista.



 Yo empecé a tratarme con homeopatía para al menos mejorar mi estado físico, y también me recomendaron a Durga, a la que acudí con mi historial pero sin ninguna intención de volver a buscar un embarazo, ya no podía más.  

Ella me trató para recuperarme ya que me encontró con unos niveles bajísimos de todo, agotada, y me hizo entender que tan sólo mi estado físico ya podía ser causa de abortos por sí solo. Lo que me recetó me devolvió el tono y la energía, me recuperó anímicamente y me devolvió las fuerzas para hacer una vida normal.
 Con 38 años nos planteamos hacer un último intento.  
 Durga me dio unas recetas de medicina china, que empecé a tomar para equilibrar mi organismo y ponerlo "en orden", me aconsejó una dieta específica, y también nos dio la referencia del centro CIMAB de la UAB , donde analizan el factor masculino, ya que a mi pareja nunca se le habían hecho más pruebas que simples análisis de esperma.
 Ante mi historial, en el CIMAB nos desaconsejaron las pruebas de factor masculino ya que todo parecía indicar que el problema era yo y mi edad. Con todo, nos indicaron un tratamiento simple que podía tomar mi pareja, por si el factor masculino fuera el problema.
Haciendo todo esto me volví a quedar embarazada, la octava vez. Huelga decir que esperábamos un 8º aborto. Pero la beta resultó correcta, y fuimos superando los primeros días y semanas y no lo perdía.

 Durga me trataba semanalmente, con nuevas recetas de medicina china y acupuntura antiabortiva. Y mi ginecóloga e visitaba semanalmente, con todo el cariño. Y superada la semana 12, la Durga me "dió el alta", aunque me siguió controlando a distancia bien corta.

 Seguí esperando perderlo, obbiamente (creo que pasé 9 meses enteros esperando sangre cada vez que iba al baño), pero esto no ocurrió esta vez. 
 Toda la carrera de obstáculos, de pruebas, de análisis, iban resultando bien, y con el tiempo nos vimos con corazón de pensar que, tal vez, esta vez sí que iría bien.

 Finalmente nuestro hijo nació sano y todo fue como la seda. Como me dijo mi ginecóloga con un abrazo justo después de sacar a mi hijo de mí y ponérmelo encima, nos lo merecíamos más que nadie, pero todo fue tan bien que tengo la sensación de que debo mucho a alguien. Y a quien le debo es a Durga.
 Nos ha hecho de coach, de médico de cabecera, de voz de la conciencia, de psicóloga y nos ha orientado cuando no había nadie a quien acudir, y me ha dado lo que mi organismo necesitaba para poder fabricar una criatura sana. Y a Alicia, la doctora más cariñosa, considerada y cuidadosa q pude tener a mi lado. Y a Nuria, para llevarnos hasta  Durga. Y al Dr. Gonzalez de FIVclínic, por hacerme ver que tenía que seguir luchando.
No puedo decir que de todo lo que pasamos haya salido nada bueno, porque de las desgracias no sale nada positivo.

 Pero sí hay que perserverar, preguntar, luchar y no dejar de buscar alternativas a una medicina que no da atención ni respuesta suficiente y efectiva, porque no tiene suficientes herramientas ni tiene en cuenta los casos concretos por encima de las cifras.

 Hay que atender a la persona y su caso, ya que no hay dos personas iguales ni dos circunstancias equiparables. 
 Durga y la medicina china hacen eso, y gracias a ella y a doctores que lo entienden, lo respetan y lo incorporan a su práctica se solucionan casos como el nuestro.  
Y cuando miro mi bebé que ríe a mi lado mientras escribo esto, pienso que soy la persona más feliz del mundo.  

Gracias Durga, nuestro hijo no necesita padrinos porque ya te tiene a ti!